LES TIC EN L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

http://coleccion.educ.ar/coleccion/CD29/contenido/marco_teorico/las_tic_en_la_educacion_artistica.html

Les TIC són unes excel·lents eines per l’estudi de la imatge, aquestes tecnologies obren una multitud de possibilitat en el camp del llenguatge audiovisual gràcies a l’existència de materials multimèdia que han ampliat en gran quantitat les possibilitats dels docents. En aquest context destaca la tasca dels diferents museus que en els últims anys han realitzat un gran esforç per digitalitzar els seus continguts i crear noves eines pedagògiques. Un altre aspecte a tenir en compte en la didàctica de la imatge és la propietat intel·lectual o els drets de l’autor, que en l’àmbit educatiu a vegades pot resultar molt restrictiu a l’hora de crear materials.

Les TIC en l’educació artística

En l’actualitat la imatge és un element present de manera continuada en la nostra vida quotidiana i especialment en l’àmbit de l’educació. Les TIC proporcionen infinitat de possibilitats i tasques al servei del món de la imatge, ens permeten l’edició d’imatges de forma digital amb diferents programes, per tal de crear i modificar produccions artístiques. L’ús de les tecnologies dins del camp de les arts visuals pot ser molt útil ja que permet a l’alumnat experimentar amb materials digitals evitant així el cost elevat d’alguns materials físics com les aquarel·les, d’aquesta manera l’alumnat pot comprovar els resultats de l’ús de les tècniques artístiques sobre la pantalla. La xarxa permet a més, múltiples possibilitats com l’edició de fotografies online, la creació d’albums webs o la publicació de presentacions d’imatges Slide. Això s’aprofita en l’àmbit educatiu a través dels blogs que estan adreçats a aquest àmbit.

Museus virtuals

Un altre factor a tenir en compte és la reducció de la distància física, actualment existeixen una gran quantitat de museus o biblioteques que disposen de recursos multimèdia facilitant així l’aprenentatge sobre la forma de treballar d’un artista de manera amena salvant els problemes del desplaçament. Com diu Cristóbal Macías (2004) la filosofia del Museo Virtual o Museo on-line “consisteix en posar a disposició del públic, sense limitacions d’horari ni de geografia, uns determinats continguts constituïts per imatges digitalitzades d’una certa qualitat i explicacions teòriques referides a elles mateixes, en un entorn gràfic atractiu i que permeti una navegació fàcil i amena a través dels hipervincles. Un altre aspecte fonamental és que ha de tenir assegurada la seva permanència en el temps i la renovació periòdica del seu disseny i continguts per tal d’estar al dia”. Els avantatges que ens donen els museus virtuals són:

• No està subjecte a horaris permetent l’accés a l’art a qualsevol hora i moment de l’any.
• Permet el major nombre de comunicació-interacció amb el públic, agilitzant l’intercanvi d’idees amb més nombre de visitants. Els fòrums de comunicació contribueixen a que aquest intercanvi es produeixi de forma àgil.
• Ofereix la possibilitat d’abaratir els costos que suposa el manteniment d’una col·lecció tradicional.
• Permet accedir a fondos bibliogràfics o investigacions i arxius de forma més ràpida.
• L’aprenentatge virtual és un dels majors èxits del museu virtual, ja que es fa èmfasi en la construcció del coneixement i l’aplicació d’aquest.

Materials multimèdia

Una obra multimèdia és aquella que es concebuda com una creació única mitjançant la reunió en un mateix suport digital, amb o sense prèvia adaptació informàtica, d’elements textuals, sonors, imatges fixes o d’animació que permet la interacció amb l’usuari. El material multimèdia va suposar un canvi de suport al que els docents i creadors de materials van haver d’acostumar-se poc a poc. La creació d’aquests recursos fa que el docent hagi de replantejar les formes tradicionals, i les grans diferències amb els mètodes tradicionals d’ensenyament són:

• Els nous mitjants passen a ser en format digital.
• Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, el qual permet que diferents suports es presentin amb una sola interfície.
• La digitalització comporta obligatòriament una pèrdua d’informació, a diferència de la representació analògica.
• El mitjans digitals es poden reproduir indefinidament sense que suposi una pèrdua de qualitat.
• Els nous mitjans interactius a diferencia dels més antics.